MÁS VALE SOLO QUE CIENTO VOLANDO

“Jo sol damunt d’un escenari? Fotre, quina por! Per això, somie amb una rebuda celestial per part del públic. Busque l’ovació perfecta perquè l’espectacle comence amb bon peu. Per això, de seguida em disfresse per a ser una altra persona damunt de l’escenari i així camufle les meues vergonyes. Per això, em baixe a la platea, amb els espectadors, perquè ací hi ha molta gent i no estic sol. Per això, et pot tocar a tu i et puge a l’escenari, perquè no vull estar sol, o tal vegada puge al que se senta al teu costat (millor). Jo només damunt d’un escenari? Perquè mira, ja que m’han deixat sol faré el que em done la gana! Ballaré una coreografia de dansa contemporània (però mooolt contemporània), em convertiré en una bestiola dels documentals de Félix Rodríguez De la Fuente, esbrinaré si hi ha algun carallot a la sala, a un altre li hipnotitzaré, cantaré amb una base musical feta amb sons i com estic sol i faig el que em dóna la gana a l’igual m’ho munte perquè em donen un premi (sempre he somiat amb dedicar un premi a la meua família i a totes les persones que em volen i em donen suport. Jo sol damunt d’un escenari? Sí, però no esperes un monòleg, això que et presente és una bogeria improvisada, la vivim junts? Fotre, quina por!”. Edu Soto.

“¿Yo solo encima de un escenario? Joder, ¡qué miedo! Por eso, sueño con un recibimiento celestial por parte del público. Busco la ovación perfecta para que el espectáculo empiece con buen pie. Por eso, enseguida me disfrazo para ser otra persona encima del escenario y así camuflo mis vergüenzas. Por eso, me bajo a la platea, con los espectadores, porque ahí hay mucha gente y no estoy solo. Por eso, te puede tocar a ti y te subo al escenario, porque no quiero estar solo, o tal vez suba al que se sienta a tu lado (mejor). ¿Yo solo encima de un escenario? Pues mira, ¡ya que me han dejado solo voy a hacer lo que me dé la gana! Voy a bailar una coreografía de danza contemporánea (pero muuuy contemporánea), me voy a convertir en un bicho de los documentales de Félix Rodríguez De la Fuente, voy a averiguar si hay algún gilipollas en la sala, a otro le voy a hipnotizar, voy a cantar con una base musical hecha con sonidos y como estoy solo y hago lo que me da la gana al igual me lo monto para que me den un premio (siempre he soñado con dedicar un premio a mi familia y a todas las personas que me quieren y me apoyan)… ¿Yo solo encima de un escenario? Sí, pero no esperes un monólogo, esto que te presento es una locura improvisada ¿la vivimos juntos? ¡Joder, qué miedo!”. Edu Soto.

Gènere: Humor
Durada: 90 minuts
Intèrprets: Edu Soto
Producció: Sueños Musicales

* Preu de les entrades: 16 euros (Joves fins a 25 Anys, Club de l’Espectador i amfiteatre) i 18 euros (pati de butaques).

- Els descomptes es faran únicament en taquilla (tant del Club de l’Espectador com en altres conceptes).
- Les butaques de mobilitat reduïda -i acompanyant- es poden adquirir únicament en taquilla.
- Els menors de tres anys no paguen entrada, però tampoc poden ocupar una localitat, hauran de romandre al braç dels pares/tutors i retirar una invitació gratuïta a la taquilla del teatre.

AVÍS IMPORTANT: una vegada començada la funció no es permetrà l’accés a la sala.
INFORMACIÓ ESPECIAL PER A CONCERTS: Si s’arriba una vegada començat el concert, s’esperarà fins que el personal del teatre els done accés a la sala. En el cas de tenir butaques assignades que generen molèsties a la resta d’espectadors s’ocuparan els espais que el personal de sala els indique.