Carmen narra la història d’amor, gelosia i mort entre el militar Don José i la gitana Carmen que l’escriptor Prosper Mérimée, viatger per la pintoresca Andalusia del XIX, va fer immortal. La novel·la de Mérimée ha convertit a aquesta Carmen en símbol de dona tràgica, fatal. Després de les guerres napoleòniques, els viatgers romàntics “van redescobrir” Espanya, oferint-nos una visió misteriosa, primitiva i exòtica del país, sobretot d’Andalusia. Prosper Mérimée (1803-1870) va contribuir decisivament a fixar aqueixa visió d’Espanya amb la creació de Carmen, la cigarrera gitana, meitat àngel, meitat dimoni, posseïdora d’una bellesa tan ideal com a lasciva. Publicada en forma de llibre en 1847, la història de José Navarro, un soldat exemplar, seriós i cumplidor que acaba convertint-se en desertor, bandoler i assassí a causa de la inexorable passió que Carmen li inspira, expressa a la perfecció la fatalitat del desig amorós i la pulsió autodestructiva que comporta. La primerenca popularització de l’obra a través de l’òpera homònima de Georges Bizet i el fet que, posteriorment, s’haja adaptat al cinema, al Teatre i al Ballet en nombroses ocasions demostra que Carmen és un Mite Universal.

Carmen narra la historia de amor, celos y muerte entre el militar Don José y la gitana Carmen que el escritor Prosper Mérimée, viajero por la pintoresca Andalucía del XIX, hizo inmortal. La novela de Mérimée ha convertido a esta Carmen en símbolo de mujer trágica, fatal. Tras las guerras napoleónicas, los viajeros románticos “redescubrieron” España, ofreciéndonos una visión misteriosa, primitiva y exótica del país, sobre todo de Andalucía. Prosper Mérimée (1803-1870) contribuyó decisivamente a fijar esa visión de España con la creación de Carmen, la cigarrera gitana, mitad ángel, mitad demonio, poseedora de una belleza tan ideal como lasciva. Publicada en forma de libro en 1847, la historia de José Navarro, un soldado ejemplar, serio y cumplidor que acaba convirtiéndose en desertor, bandolero y asesino a causa de la inexorable pasión que Carmen le inspira, expresa a la perfección la fatalidad del deseo amoroso y la pulsión autodestructiva que conlleva. La temprana popularización de la obra a través de la ópera homónima de Georges Bizet y el hecho de que, posteriormente, se haya adaptado al cine, al Teatro y al Ballet en numerosas ocasiones demuestra que Carmen es un Mito Universal.

Direcció: Carmen i Matilde Rubio
Ballarins solistes: Ines Hellín / José Molina / Estefania Brao / Ana Machuca
Ballarins: Mery Martinez, Arian Barberá, Belen Gómez, Estefanía Menarguez, Marta García, Elena Lozano, Amor Corbalán, MPaz Barbero, Ciro Ortín, José Cánovas, Iker Rodríguez, Haritz Rodriguez , Sergio Rodriguez, Angel Navarro
Direcció: Carmen Rubio / Matilde Rubio
Coreografia: Matilde Rubio
Música: G.Bizet – Suite orquestal / Flamenc popular
Disseny d’escenografia: Antonio Llamas
Disseny de vestuari: Matilde Rubio
Disseny d’il·luminació: Stephan Macor
Guió escènic: Matilde Rubio
Regidoria: Alfonso Enrique
Realització de vestuari: Talleres de Milán / Manna
Sabateria: Gallardo / Begoña Cervera
Producció: Bronce Danza SL

Més informació a la web de l’Associació d’Amics de la Música d’Alcoi.