El 24 de gener del 1977 tres pistolers van entrar al despatx d’advocats laboralistes del carrer Atocha, 55 de Madrid i van disparar contra les nou persones que hi eren, matant-ne cinc i ferint de diferent gravetat les altres quatre. La resposta immediata de tota la població, pacífica i exemplar, és considerada decisiva per a l’arribada de la Democràcia.

Alejandro Ruiz-Huerta és l’únic dels advocats d’Atocha que va patir l’atemptat i queda viu per explicar-ho avui dia. Quan s’asseu a escriure les memòries, és incapaç de narrar el fatídic dia. Per endarrerir el moment d’enfrontar-se, comença el relat per la seva època universitària i va fent salts per diferents etapes que componen un retrat doble: el d’una persona que va lluitar per les seves idees fins a les últimes conseqüències i el d’un període fonamental per comprendre la nostra història recent.

El 24 de enero de 1977 tres pistoleros entraron en el despacho de abogados laboralistas de la calle Atocha, 55 de Madrid y dispararon contra las nueve personas que se encontraban allí, matando a cinco de ellas e hiriendo de diferente gravedad a las otras cuatro. La respuesta inmediata de toda la población, pacífica y ejemplar, se considera decisiva para la llegada de la Democracia.

Alejandro Ruiz-Huerta es el único de los abogados de Atocha que sufrió el atentado y queda vivo para contarlo a día de hoy. Cuando se sienta a escribir sus memorias, es incapaz de narrar el fatídico día. Para retrasar el momento de enfrentarse a ello, comienza el relato por su época universitaria y va dando saltos por diferentes etapas que componen un retrato doble: el de una persona que luchó por sus ideas hasta las últimas consecuencias y el de un período fundamental para comprender nuestra historia reciente.