Coincidint amb el desé aniversari de la defunció d’Antonio Gades, la Fundació que porta el seu nom es va disposar a escometre un repte d’especial transcendència: posar en peus la versió de “El amor Brujo” que amb el títol de “Fuego” va suposar el segon acostament escènic del coreògraf alacantí al ballet de Manuel de Falla. Exponent del més pur segell Gades: “tornar a la tradició si es vol evolucionar”, és aquest ballet una obra de transició entre els ja mítics muntatges de Carmen i Fuenteovejuna. Va ser també l’última de les col·laboracions del ja mític tàndem difusor del flamenc Gades-Saura, i va seguir la mateixa pauta que havien seguit amb Carmen: primer pel·lícula i després ballet.

Coincidiendo con el décimo aniversario del fallecimiento de Antonio Gades, la Fundación que lleva su nombre se dispuso a acometer un reto de especial trascendencia: poner en pie la versión de “El amor Brujo” que con el título de “Fuego” supuso el segundo acercamiento escénico del coreógrafo alicantino al ballet de Manuel de Falla. Exponente del más puro sello Gades: “volver a la tradición si se quiere evolucionar”, es este ballet una obra de transición entre los ya míticos montajes de Carmen y Fuenteovejuna. Fue también la última de las colaboraciones del ya mítico tándem difusor del flamenco Gades-Saura, y siguió la misma pauta que habían seguido con Carmen: primero película y después ballet.