La lluvia amarilla és una novel·la de Julio Llamazares publicada en 1988. Es tracta d’un monòleg de l’últim habitant de Ainielle, un poble del Pirineu. Durant la seua última nit al poble i també l’última nit de la seua vida, Andrés de Casa Sosas ens narra la història dels últims anys de Ainielle i de si mateix. Ens conta una manera de viure que està morint, com ell mateixa. Eixa nit, Andrés és acuitat per tots els mals imaginables: la soledat, la mort, la desídia, la malaltia, l’odi, l’al·lucinació, el temps. En La lluvia amarilla, l’agrest paisatge de muntanya provoca que l’home faça balanç de la seua soledat i desemparament en els llindars de la mort.

La lluvia amarilla es una novela de Julio Llamazares publicada en 1988. Se trata de un monólogo del último habitante de Ainielle, un pueblo del Pirineo. Durante su última noche en el pueblo y también la última noche de su vida, Andrés de Casa Sosas nos narra la historia de los últimos años de Ainielle y de si mismo. Nos cuenta una manera de vivir que está muriendo, como el mismo. Esa noche, Andrés es acuciado por todos los males imaginables: la soledad, la muerte, la desidia, la enfermedad, el odio, la alucinación, el tiempo. En La lluvia amarilla, el agreste paisaje de montaña provoca que el hombre haga balance de su soledad y desamparo en los umbrales de la muerte.