Aquesta peça s’endinsa en el sublim quartet de corda núm. 14 en Re menor de Franz Schubert, “La mort i la donzella”. Des d’una revisió contemporània d’aquesta composició romàntica, viatgem a través d’elements existencials essencials, estar viu i morir. Asun Noales es planteja el trànsit prematur d’un estat a un altre a partir d’un cos orgànic on la vida trencadissa persisteix en els seus batecs, tot just un respir, un tènue hàlit de carícia. Crema, com núvol imprevista, com ràfega urgent de naufragi i cendra.

Esta pieza se adentra en el sublime cuarteto de cuerda nº14 en Re menor de Franz Schubert, “La muerte y la doncella”. Desde una revisión contemporánea de esta composición romántica, viajamos a través de elementos existenciales esenciales, estar vivo y morir. Asun Noales se plantea el tránsito prematuro de un estado a otro a partir de un cuerpo orgánico donde la vida quebradiza persiste en sus latidos, apenas un respiro, un tenue hálito de caricia. Arde, como nube imprevista, como ráfaga apremiante de naufragio y ceniza.

GUANYADORA DE TRES PREMIS MAX

Millor espectacle de dansa
Millor coreografia
Millor disseny d’il·luminació